Propaganda

Te n’has de convèncer: el teu apostolat consisteix a difondre bondat, llum, entusiasme, generositat, esperit de sacrifici, constància en el treball, profunditat en l’estudi, amplitud en l’entrega, estar al dia, obediència absoluta i joiosa a l’Església, caritat perfecta...

―D’on no n’hi ha no en raja.

Per a tu, encara jove i que tot just acabes d’emprendre el camí, aquest consell: com que Déu s’ho mereix tot, procura destacar professionalment, perquè puguis després propagar les teves idees amb més eficàcia.

No te n’oblidis: tant més convencem, com més convençuts estem.

«No s’encén el llum per posar-lo sota una mesura, sinó en un portallàntia, a fi que iŀlumini tots els de la casa; que brilli així la vostra llum davant els homes, de manera que vegin les vostres bones obres i glorifiquin el vostre Pare que està en el Cel.»

I, al final del seu pas per la terra, mana: «Euntes docete» ―aneu i ensenyeu. Vol que la seva llum brilli en la conducta i en les paraules dels seus deixebles, en les teves també.

És xocant la freqüència amb què, ¡en nom de la llibertat!, n’hi ha tants que tenen por ―¡i s’hi oposen!― que els catòlics siguin senzillament bons catòlics.

Guarda’t dels propagadors de calúmnies i insinuacions, que uns recullen per lleugeresa i uns altres per mala fe, destruint la serenitat de l’ambient i enverinant l’opinió pública.

De vegades, la veritable caritat demana que es denunciïn aquests atropellaments i els seus promotors. Si no, amb la seva consciència desviada o poc formada, ells i els qui els escolten podrien raonar així: callen, per tant consenten.

Vociferen els sectaris contra allò que anomenen «el nostre fanatisme», perquè els segles passen i catòlica resta immutable.

En canvi, el fanatisme dels sectaris ―perquè no té relació amb la veritat― canvia de vestidura cada temporada, alçant contra la santa Església l’espantall de meres paraules, buides de contingut pels seus fets: «llibertat», que encadena; «progrés», que retorna a la selva; «ciència», que amaga ignorància... Sempre una ensenya que cobreix vella mercaderia avariada.

¡Tant de bo es faci cada dia més fort «el teu fanatisme» per , única defensa de l’única Veritat!

No t’espantis ni et sorprenguis, davant el tancament d’alguns. No deixarà d’haver-hi mai infatuats que esgrimeixin, fent ostentacions de cultura, l’arma de la seva ignorància.

¡Quina pena fa comprovar com marxen units, per diverses passions ―però units contra els cristians, fills de Déu―, els qui odien el Senyor i alguns que afirmen que estan al seu servei!

En certs ambients, sobretot en els de l’esfera inteŀlectual, s’aprecia i es palpa com una consigna de sectes, servida de vegades fins i tot per catòlics, que ―amb cínica perseverança― manté i propaga la calúmnia, per posar ombres damunt l’Església, o damunt persones i entitats, contra tota veritat i tota lògica.

Resa cada dia, amb fe: «Ut inimicos sanctae Ecclesiae» ―enemics, perquè se’n proclamen ells― «humiliare digneris, te rogamus audi nos!» Confon, Senyor, els qui et persegueixen, amb la claredat de la teva llum, que estem decidits a propagar.

¿Que és vella aquesta idea del catolicisme, i per tant inacceptable?... ―Més antic és el sol, i no ha perdut la seva llum; més arcaica l’aigua, i encara treu la set i refresca.

No es pot tolerar que ningú, ni que sigui amb bon fi, falsegi la història o la vida. ―Però denota una gran equivocació aixecar un pedestal als enemics de l’Església, que han gastat els seus dies en aquella persecució. Te n’has de convèncer: la veritat històrica no pateix, pel fet que un cristià no coŀlabori a construir un pedestal, que no ha d’existir: ¿des de quan l’odi s’ha presentat com a model?

La propaganda cristiana no necessita provocar antagonismes, ni maltractar els qui no coneixen la nostra doctrina. Si es procedeix amb caritat ―«caritas omnia suffert!», l’amor ho suporta tot―, qui era contrari, defraudat del seu error, sincerament i delicadament pot acabar comprometent-se. ―Tanmateix, no hi pot haver cessions en el dogma, en nom d’una ingènua «amplitud de criteri», perquè, qui actués així, s’exposaria a situar-se fora de l’Església: i, en comptes d’aconseguir el bé per a altres, es faria mal a si mateix.

El cristianisme és «insòlit», no s’acomoda a les coses d’aquest món. I aquest és potser el seu «més gran inconvenient», i l’ensenya dels mundans.

Alguns no saben res de Déu..., perquè no se’ls ha parlat en termes comprensibles.

On no t’hi arribi la inteŀligència, demana que puguis abastar-ho amb la santa pilleria, per servir més i millor a tothom.

Creu-me, l’apostolat, la catequesi, ordinàriament, ha de ser capiŀlar: d’un en un. Cada creient amb el seu company immediat.

Als fills de Déu ens importen totes les ànimes, perquè ens importa cada ànima.

Empara’t en la Verge Maria, Mare del bon Consell, perquè de la teva boca no en surtin mai ofenses a Déu.