Naturalitat

Crist ressuscitat: el més gran dels miracles només va ser vist per uns quants..., els necessaris. La naturalitat és la signatura de les empreses divines.

Quan es treballa únicament i exclusivament per la glòria de Déu, tot es fa amb naturalitat, senzillament, com qui té pressa i no pot aturar-se en «més formalitats», per tal de no perdre aquell tracte ―irrepetible i incomparable― amb el Senyor.

¿Per què ―demanaves indignat― l’ambient i els mitjans d’apostolat han de ser lletjos, bruts... i complicats? ―I afegies: ¡si costa el mateix!

A mi, em va semblar la teva indignació molt raonable. I vaig pensar que Jesús s’adreçava i atreia tothom: pobres i rics, savis i ignorants, alegres i tristos, joves i ancians... ¡Que amable i natural ―sobrenatural― és la seva figura!

Per a l’eficàcia, naturalitat. ―¿Què es pot esperar d’un pinzell ―ni que estigui en mans d’un gran pintor―, si l’emboliquen amb caputxó de seda?

Els sants es fan sempre «incòmodes» per als altres.

¿Sants, anormals?... Ha arribat l’hora d’eliminar aquest prejudici.

Hem d’ensenyar, amb la naturalitat sobrenatural de l’ascètica cristiana, que ni tan sols els fenòmens místics signifiquen anormalitat: és aquesta, la naturalitat d’aquells fenòmens..., com altres processos psíquics o fisiològics tenen la seva.

Et parlava de l’horitzó, que s’obre als nostres ulls, i del camí que hem de recórrer. ―¡No hi trobo problemes!, vas declarar, com estranyat de «no trobar-ne»...

―Grava’t bé això al cap: ¡¡és que no n’hi ha d’haver!!

Evita aquesta adulació ridícula que, potser d’una manera inconscient, manifestes de vegades al qui fa de cap, convertint-te en altaveu sistemàtic dels seus gustos o de les seves opinions en punts intranscendents.

―Posa encara més cura, tanmateix, per no entestar-te a mostrar els seus defectes com a detalls graciosos, arribant a una familiaritat que el desautoritza, o ―¡trist servei li prestaries!― a la deformació de convertir el que està malament en una cosa còmica.

Crees al teu voltant un clima artificial, de desconfiança, de sospita, perquè, quan parles, fas la impressió de jugar a escacs: cada mot, pensant en la quarta jugada posterior.

Fixa’t que l’Evangeli, en relatar la trista figura cautelosa i hipòcrita dels escribes i fariseus, explica que feien preguntes a Jesús, li exposaven qüestions, «ut caperent eum in sermone» ―¡per capgirar les seves paraules! ―Fuig d’aquest comportament.

La naturalitat no té res a veure amb la grolleria, ni amb la brutícia, ni amb la garreperia, ni amb la mala educació.

Alguns s’entesten a reduir el servei a Déu a la tasca amb el món de la misèria i ―perdoneu― dels polls. Aquesta tasca és i serà necessària i admirable; però, si ens tanquem exclusivament allí, a part que abandonaríem la immensa majoria de les ànimes, quan haurem tret els indigents d’aquella situació, ¿els ignorarem?

¿Que ets indigne? ―Doncs... mira de fer-te digne. I s’ha acabat.

¡Quines ànsies tens de ser extraordinari!... ―El que et passa és ¡vulgaríssim!

Benaurada ets perquè has cregut, diu Elisabet a ―La unió amb Déu, la vida sobrenatural, comporta sempre la pràctica atractiva de les virtuts humanes: Maria porta la joia a la llar de la seva cosina, perquè «porta» Crist.

Referències a la Sagrada Escriptura
Referències a la Sagrada Escriptura
Aquest capítol en un altre idioma