Penitència

Nostre Senyor Jesús ho vol: cal seguir-lo de prop. No hi ha cap més camí. Aquesta és l’obra de l’Esperit Sant en cada ànima ―en la teva―: que siguis dòcil, que no oposis obstacles a Déu, fins que faci de la teva pobra carn un Crucifix.

Si la paraula amor surt moltes vegades de la boca, sense estar emparada amb petits sacrificis, arriba a cansar.

Des de tots els punts de vista, és d’una importància extraordinària la mortificació.

―Per raons humanes, perquè qui no sap dominar-se ell mateix no influirà mai positivament en els altres, i l’ambient el vencerà, tan bon punt afalagui els seus gustos personals: serà un home sense energia, incapaç de fer un esforç gran quan calgui.

―Per raons divines: ¿no et sembla just que, amb aquests petits actes, demostrem el nostre amor i acatament a qui tot ho va donar per nosaltres?

L’esperit de mortificació, més que com una manifestació d’Amor, brota com una de les seves conseqüències. Si falles en aquelles petites proves, ho has de reconèixer, defalleix el teu amor a l’Amor.

¿No t’has fixat que les ànimes mortificades, per la seva senzillesa, fins i tot en aquest món frueixen més de les coses bones?

Sense mortificació, no hi ha felicitat a la terra.

Quan et decideixis a ser mortificat, millorarà la teva vida interior i seràs molt més fecund.

No ens n’hem d’oblidar: en totes les activitats humanes, hi ha d’haver homes i dones amb de Crist en les seves vides i en les seves obres, alçada, visible, reparadora; símbol de la pau, de la joia; símbol de , de la unitat del gènere humà, de l’amor que Déu Pare, Déu Fill i Déu Esperit Sant, la Trinitat beatíssima ha tingut i continua tenint a la humanitat.

«¿No se’n riurà, Pare, si li dic que ―fa uns dies― em vaig sorprendre oferint al Senyor, d’una manera espontània, el sacrifici del temps que em comportava haver d’arreglar, a un dels meus menuts, una joguina espatllada?»

―No somric, ¡em fa goig!: perquè és amb aquest Amor, que s’ocupa Déu de recompondre els nostres desperfectes.

Que siguis mortificat, però no carrincló ni amargat. ―Que siguis recollit, però no encongit.

Un dia sense mortificació és un dia perdut, perquè no ens hem negat, no hem viscut l’holocaust.

¿No has contrariat, alguna vegada, en alguna cosa, els teus gustos, els teus capricis? ―Mira que Qui t’ho demana està clavat en una Creu ―patint en tots els seus sentits i potències―, i una corona d’espines li cobreix el cap... per tu.

Et presentes com un teòric formidable... ―Però ¡no cedeixes ni en menuderies insignificants! ―¡No crec en aquest esperit teu de mortificació!

Tenir cura de les coses petites implica una mortificació constant, camí per fer més agradable la vida als altres.

M’estimo més les virtuts que les austeritats, diu amb unes altres paraules Jahvè al poble escollit, que s’enganya amb certes formalitats externes.

―Per això, hem de cultivar la penitència i la mortificació, com a mostres vertaderes d’amor a Déu i al proïsme.

En la meditació, de Crist surt del marc fred de la història o de la piadosa consideració, per presentar-se davant els ulls, terrible, aclaparadora, cruel, sagnant..., plena d’Amor.

―I se sent que el pecat no es redueix a una petita «falta d’ortografia»: és crucificar, esqueixar a martellades les mans i els peus del Fill de Déu, i fer-li saltar el cor.

Si de debò desitges ser ànima penitent ―penitent i alegre―, has de defensar, per damunt de tot, els teus temps diaris d’oració ―d’oració íntima, generosa, prolongada―, i has de procurar que aquests temps no siguin a tres quarts de quinze, sinó a una hora fixa, sempre que et sigui possible. No cedeixis en aquests detalls.

Sigues esclau d’aquest culte quotidià a Déu, i t’asseguro que et sentiràs constantment alegre.

El cristià triomfa sempre des de , des de la pròpia renúncia, perquè deixa que actuï l’Omnipotència divina.

Quan recordis la teva vida passada, passada sense pena ni glòria, considera quant de temps has perdut i com el pots recuperar: amb penitència i amb una entrega més gran.

En pensar en tot allò de la teva vida que acabarà sense tenir valor, per no haver-ho ofert a Déu, hauries de sentir-te avar: ansiós de recollir-ho tot, també de no desaprofitar cap dolor. ―Perquè, si el dolor acompanya la criatura, ¿què és sinó neciesa que el malbaratis?

¿Tens esperit d’oposició, de contradicció?... Bé: ¡exercita’l a oposar-te, a contradir-te a tu mateix!

Mentre descansa la sagrada Família, s’apareix l’Àngel a Josep, perquè fugin a Egipte. Maria i Josep agafen el Nen i emprenen el camí sense demora. No es rebeŀlen, no s’excusen, no s’esperen que acabi la nit...: digues a la nostra Mare santa Maria i al nostre Pare i Senyor sant Josep que volem estimar amb prestesa tota la penitència passiva.

Escric aquest número perquè tu i jo acabem el llibre somrient, i estiguin tranquils els beneïts lectors que, per simplicitat o per malícia, van cercar la càbala en els 999 punts de Camí.