Verge Immaculada, ¡Mare!, no m’abandonis: mira com se m’omple de llàgrimes el pobre cor. —¡No vull ofendre el meu Déu!

—Ja ho sé, i penso que no me n’oblidaré mai, que no valc res: ¡com em pesa la meva poquesa, la meva soledat! Però... no estic sol: tu, dolça Senyora, i el meu Pare Déu no em deixeu.

Davant la rebeŀlió de la meva carn i davant les raons diabòliques contra la meva Fe, estimo Jesús i crec: Estimo i Crec.