Continua considerant les qualitats del burret, i fixa’t que el ruc, per fer alguna cosa de profit, ha de deixar-se dominar per la voluntat de qui el porta...: tot sol, no faria més que... rucades. Ben segur que no se li acut res de millor que rebolcar-se per terra, córrer cap a la menjadora... i bramar.

¡Ah, Jesús! —digues-li-ho tu també—: «Ut iumentum factus sum apud te!» —has fet de mi el teu ruquet; no em deixis, «et ego semper tecum!» —i seré sempre amb Tu. Condueix-me lligat ben fort amb la teva gràcia: «Tenuisti manum dexteram meam...» —m’has agafat pel ronsal; «et in voluntate tua deduxisti me...» —i fes-me complir la teva Voluntat. ¡I així t’estimaré per tots els segles! —«et cum gloria suscepisti me!».