Escrivia aquell amic nostre: «Moltes vegades vaig demanar perdó al Senyor pels grandíssims pecats meus; li vaig dir que l’estimava, besant el Santcrist, i li vaig donar les gràcies per les seves providències paternals d’aquells dies. Em vaig sorprendre, com fa anys, dient —sense adonar-me’n fins després—: “Dei perfecta sunt opera” —totes les obres de Déu són perfectes. Alhora em va quedar la seguretat plena, sense cap mena de dubte, que aquesta és la resposta del meu Déu a la seva criatura pecadora, però amant. ¡Tot ho espero d’Ell! ¡¡Beneït sigui!!».

Em vaig afanyar a respondre-li: «El Senyor sempre es comporta com un bon Pare, i ens ofereix contínues proves del seu Amor: posa-hi tota l’esperança..., i continua lluitant».